El suïcidi d'un adolescent dilluns passat a Sallent ha posat de relleu un cop més el problema de l'assetjament a les aules, un fenomen que preocupa la comunitat educativa.
Les dades són clares. El telèfon d'atenció a la violència contra infants i adolescents, el 116 111, que fa tres anys va posar en marxa el Departament d'Educació, rep unes 600 trucades cada dia, la majoria per bullying.
Quan l'assetjament en una aula es destapa, l'equilibri es trenca per complet. L'impacte emocional és tan gran que parlar-ne és més complicat que fer com si no hagués passat res. Però posar la situació sobre la taula és indispensable per reprendre el camí d'una manera sana, segons diuen els experts.
Meritxell Plana, de l'Associació Catalana per la Prevenció de l'Assetjament Escolar, ho explica:
"La resta de companys s'haurien de preguntar què és el que haguessin pogut fer. Perquè al final, a totes les aules, això és el que ens diu la nostra experiència, en totes les aules que hi ha assetjament escolar els nens ho saben."
Però en una aula, no tothom haurà viscut el bullying de la mateixa manera. Per als companys que han presenciat l'assetjament i que no han fet res per evitar-lo, la situació de complicitat els pot ser tan traumàtica com els remordiments dels mateixos agressors.
"Tenen l'oportunitat d'empoderar-se i que no torni a passar. Si ells se senten molt responsables d'això que ha anat passant s'empoderaran i lluitaran contra el seu propi agressor."
D'altra banda, Ramiro Ortegón, de la Plataforma PDA Bullying, assegura: "Si es genera culpa, l'important és poder acompanyar aquesta culpa. Perquè la culpa és una emoció en què nosaltres com a éssers humans, si no sabem què fer amb aquesta culpa, acostumem a mirar cap a una altra banda". I diu:
"És moment de re-parar, tornar a parar. Per poder fer moments de revisió i restaurar el benestar"
Aquestes són algunes de les respostes dels experts que es recullen en el reportatge del Telenotícies Cap de Setmana.