El cantautor i lluitador per les llibertats Paco Ibáñez va concloure ahir la seva actuació a la plaça de Catalunya, en suport als indignats, amb una petició: «Sobretot, no pareu». I els concentrats li van fer cas. A les onze de la nit, l'assemblea va decidir majoritàriament que l'acampada seguirà com a mínim fins demà, dimarts, quan es prendrà una decisió definitiva.

La decisió de seguir va estar motivada en bona mesura pels fets que es van produir divendres passat: la càrrega policial i la neteja de la infraestructura de l'acampada. Si abans d'aquesta actuació policial els acampats tendien a veure el diumenge, ahir, com a punt final de l'assentament, ahir a la nit, quan encara ressonaven els crits de «¡Puig dimissió!», es va decidir fer un pas més en l'autoestima dels concentrats i fer cas de Paco Ibáñez i el sentiment majoritari a la plaça.
L'ORGULL / Un sentiment que es resumeix en el que comentava ahir el Gerard, de la comissió de difusió. Amb la mà i l'avantbraç drets embenats per culpa d'una fissura, deguda, segons explicava, a una càrrega dels Mossos divendres, opinava: «Tot el material que ens van robar el recuperarem i les ferides es curen. Per a això necessitem uns dies més. Quan ja ho hàgim reconstruït tot, ho desmuntarem».
És a dir, que l'orgull va posposar una decisió que està germinant des de fa dies: la necessitat de no allargar gratuïtament una protesta que ha aconseguit superar rotunds desafiaments en menys de dues setmanes i que corre el risc de llanguir o, segons paraules d'un dels ideòlegs del moviment, Arcadi Oliveres, «podrir-se» innecessàriament.
Per evitar-ho, existeix una clara voluntat de transformar el moviment en una pluja d'activitats en barris i un degoteig d'actes de protesta. Així va quedar de manifest en l'assemblea d'ahir a la nit, on es va donar una gran importància a les activitats a diferents barris de la ciutat, a la manifestació convocada per al dia 19 de juny, que finalitzarà davant el Parlament, i a altres protestes en àmbits tan diversos com el rebuig a l'energia nuclear o les reivindicacions laborals, no exemptes de dures desqualificacions als sindicats majoritaris.
Per la seva part la llarguíssima assemblea dels acampats a la Puerta del Sol, a Madrid, va decidir passada la mitjanit continuar amb el campament fins avui, quan es prendrà una decisió definitiva sobre el futur. En l'assemblea es va explicar que les autoritats han informat que fins dimarts no hi haurà cap intervenció policial. Després, no hi ha garanties.
EL GERMEN / Les acampades van néixer de l'èxit de la manifestació convocada el diumenge dia 15, pel moviment Democràcia Real Ja. El dimarts dia 17, al matí, només unes desenes de persones protagonitzaven l'acció, únicament amb una carpa, una taula, cadires i alguns queviures en un carro de la compra. Aquesta infraestructura inicial es va transformar, en qüestió de dies, en una autèntica ciutat autònoma en ple cor de la capital catalana. Presidida per les decisions assembleàries, no exemptes de tensions internes, l'acampada va anar desplegant una complexa estructura de comissions sectorials. Els assentaments es van multiplicar a nombroses ciutats espanyoles i fins i tot en places de Brussel·les o París.
En menys de dues setmanes, les acampades han superat diversos desafiaments. Primer, l'exigència de la Junta Electoral Central que havien de cessar les acampades el dia de reflexió i la jornada de votacions del passat 22. Les autoritats no van desallotjar les concentracions a causa de la seva magnitud. Una setmana després, la càrrega dels Mossos per netejar la plaça de Catalunya va acabar amb 120 ferits, quatre d'ells greus, i va aconseguir reactivar el suport ciutadà als acampats. I dissabte, els acampats van evitar un xoc amb els radicals que celebraven la victòria del Barça. Ahir, encoratjats, van decidir seguir almenys dos dies, però conscients que l'acampada ha de deixar pas a altres expressions si volen mantenir viva la indignació i el suport acumulats.