Aquest dilluns el Tribunal Constitucional té sobre la taula decidir si la reforma del Codi Penal podrà continuar la tramitació i votar-se dijous al Senat.
El PP i Vox han presentat recursos per impedir-ho i el Constitucional ha d'estudiar si els accepta. Un fet que el PSOE, que pressiona el tribunal amb nous escrits, ni contempla perquè assegura que suspendre la votació seria posar en risc la democràcia.
Aquest ple extraordinari del Constitucional es preveu d'alta tensió. De fet, dijous ja es va ajornar qualsevol decisió perquè els magistrats progressistes van forçar-ho al·legant la complexitat del debat.

Els recursos que ha rebut el Constitucional
L'inici de tot plegat és el recurs d'empara dels populars en què demanen mesures cautelaríssimes, o sigui, aturar la tramitació parlamentària i la votació de la reforma del Codi Penal que simplifica el sistema per elegir els membres del Constitucional.
El mateix PP va ampliar el recurs perquè s'impedeixi la votació final, aquest dijous al Senat. Argumenten que es vulnera el dret dels parlamentaris. Vox també va moure fitxa i va presentar recurs d'empara.
Com a reacció, PSOE i Unides Podem van demanar ser part i presentar al·legacions per defensar el respecte a l'autonomia del Parlament i que no s'interfereixi en la labor legislativa.
Aquest diumenge a la tarda els socialistes van presentar dos nous escrits i, aquest dilluns a primera hora, Unides Podem ha fet el mateix. En un d'ells, demanen al TC que, abans de decidir sobre la petició que ells mateixos van fer dijous de recusar els dos magistrats amb el mandat caducat --entre ells, el president del Constitucional--, consultin al Tribunal de Justícia de la Unió Europea si se'ls ha d'apartar de la deliberació dels recursos automàticament.
A més a més, Unides Podem va demanar la recusació de dos magistrats: Pedro González Trevijano, president del tribunal, i Antonio Narváez, perquè la reforma els afecta directament i implicaria la seva sortida del tribunal per ser substituïts pels nomenats pel govern espanyol.
Per tant, hi ha unes quantes carpetes a resoldre sobre la taula del Constitucional.
Quins escenaris possibles hi ha?
El primer que ha de fer el Constitucional és decidir sobre la recusació dels dos magistrats que demana Podem.
Després, tocarà pronunciar-se sobre si accepta el recurs d'empara. Si no ho fa, aquí s'acabaria el debat, però si l'admeten s'obren diferents possibilitats.
Si s'admeten les cautelaríssimes que demana la dreta, això suposaria aturar la votació al Senat i aturar la reforma fins que el tribunal resolgués el fons de la qüestió.
Si, en canvi, el tribunal opta per mesures cautelars, no cautelaríssimes, s'hauria de consultar totes les parts i estudiar les al·legacions de PSOE i Unides Podem abans de prendre cap decisió.
Això implica una dilació del procés i, per tant, probablement dijous hi hauria votació al Senat.
Mentrestant, al calendari, una altra cita important: el ple del CGPJ de dimarts, convocat justament per fer els nomenaments pendents i bloquejats des de fa temps que han provocat la crisi.
Tot plegat, una situació d'alta tensió entre les institucions de l'Estat que empitjoraria si, finalment, el Constitucional optés per les cautelaríssimes, segons els experts, una mesura inèdita.
Segons el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, Xavier Arbós, l'aplicació de mesures cautelaríssimes suposaria "anar en contra d'una limitació expressa" que és la de no pertorbar, segons la llei, "interessos constitucionalment protegits com és la tramitació legislativa".
Arbós recorda que, més enllà de discutir si la forma que ha utilitzat el govern espanyol per forçar la renovació del Constitucional és la idònia, "el problema ve d'abans":
"La gravetat del problema és que hi ha membres del TC amb el mandat caducat i també vocals del CGPJ."
D'on ve la situació actual
Davant el bloqueig de la renovació dels magistrats del Constitucional, amb el mandat caducat, PSOE i Podem van decidir tirar pel dret i aprofitar la tramitació de la reforma del Codi Penal --que inclou l'eliminació del delicte de sedició-- per introduir canvis en la Llei Orgànica del Poder Judicial i del Constitucional.
Sobre el poder judicial es vol eliminar la majoria de tres cinquenes parts perquè el CGPJ nomeni als vocals del Constitucional. Ara es passa a un sistema de votació individual en què resultin elegits els candidats amb més suports. És a dir, passar a una majoria simple.
A més, en cas que l'òrgan de govern dels jutges continuï incomplint la seva obligació d'enviar dos aspirants al Constitucional --com està passant ara-- se'ls podrà exigir responsabilitats penals.
El 13 setembre va acabar termini fixat per llei per fer la renovació del TC i no s'han fet els nomenaments amb tota mena excuses i arguments.
Que es pugui acabar desbloquejant el relleu suposarà un canvi de majories al Constitucional després d'anys de domini conservador. I just en un moment en què l'alt tribunal ha de revisar recursos contra les lleis més socials del govern Sánchez com la de l'eutanàsia o l'ingrés mínim vital.