El sindicat Metges de Catalunya, MC, majoritari en aquesta professió, convocarà una vaga de dos dies per al 25 i el 26 de gener per reclamar millores en la sanitat pública.
Ho ha anunciat aquest dilluns el secretari general de MC Xavier Lleonart en una roda de premsa a Barcelona, durant la qual ha afegit que depenent del que passi fins llavors, convocaran més vagues:
"Som aquí per anunciar-vos l'inici de mobilitzacions per part de Metges de Catalunya els propers 25 i 26 de gener del 2023, en forma de dues jornades de vaga, les quals poden tenir continuïtat en funció de l'evolució de la situació."
MC vol que la vaga la facin els metges de tots els àmbits del sistema català de salut, amb l'ambició que sigui "una mobilització històrica" que es converteixi en "el motor de la reconstrucció del sistema."
Aquest sindicat assegura que la situació és insostenible, amb problemes d'accés a alguns tractaments i llistes d'espera "inassumibles". També denuncia sobrecàrrega de feina, escassetat de metges i professionals sanitaris en general, i condicions laborals i salarials precàries.
Dos mesos de marge per negociar
Després de fer un repàs de les reivindicacions del sindicat, Lleonart ha acabat afirmant que han convocat la vaga d'aquí a dos mesos, al gener per donar "un ampli temps de negociació" per no haver-la de fer:
"Nosaltres estenem per última vegada la mà; no volem arribar a fer aquestes mobilitzacions: volem arribar a una entesa abans, però aquesta entesa ha de passar necessàriament per una millora substancial."
En aquest sentit, ha qualificat el seu sindicat d'"interlocutor imprescindible i necessari" per poder millorar "les condicions laborals i retributives dels facultatius" i també l'atenció sanitària que reben els ciutadans.
Segons el nou conseller de Salut, Manel Balcells, aquests dos mesos són suficients per tenir els convenis col·lectius --de l'Institut Català de la Salut i dels centres concertats-- molt encaminats, i està convençut que donaran resposta a les demandes, no només dels metges, sinó de tots els col·lectius de la sanitat pública:
"Nosaltres sempre diem que això és l'inici d'un procés perquè s'ha de continuar millorant la situació dels professionals per equiparar-les a les mitjanes europees. Això no es fa en un dia ni en dos, però sí que hem de tenir una perspectiva perquè al final estiguem en una situació molt equiparable a la mitjana europea i aquesta és la nostra voluntat com a Govern"
9.000 metges jubilats en 10 anys, i el 60% dels MIR volen marxar a l'estranger
Lleonart ha afirmat que la sanitat catalana perdrà uns nou mil metges en els pròxims 10 anys perquè es jubilaran, alguns d'ells de manera anticipada, perquè "ja no ho poden suportar més".
A més, ha assegurat que el 60% dels metges residents que fan el MIR s'estan plantejant anar a treballar a l'estranger perquè hi trobaran millors condicions laborals i salarials.
En aquest sentit, ha assegurat que a Catalunya un metge cobra poc més de 50.000 euros l'any sense guàrdies, mentre que a França en cobren 80.000, i a Alemanya, 165.000.
A més, segons Lleonart, també la precarietat, "amb contractes per mesos, per setmanes o per dies", és un altre motiu principal perquè els metges s'animin a marxar a l'estranger.
"Cap resposta ni decidida ni concreta als crits d'alerta"
Metges de Catalunya va fer evidents les denúncies fa 10 dies quan va portar més de 54.000 signatures al Parlament recollides des del juny en suport a un decàleg de mesures urgents per a la sanitat pública.
Els responsables de MC van dir llavors que "el malestar i la indignació" dels professionals és "enorme", que "el sistema està en fallida" i que si no hi havia "un canvi radical" del govern hi hauria mobilitzacions.
Aquest dilluns Lleonart ha assegurat que, malgrat aquests "crits d'alerta", no han tingut "cap resposta, ni decidida ni concreta", per part de Salut, i per això han tirat endavant amb la convocatòria de vaga:
"Davant d'aquests crits d'alerta no hem tingut cap resposta, ni decidida ni concreta, per part de l'administració; tot han estat desitjos de bona voluntat, dir que el que demanem sembla just; això ja ho va fer el conseller Argimon durant un any i mig i tampoc no va passar res."
El conseller ha admès que les llistes d'espera són "inacceptables"
El dia de l'entrega de les signatures al Parlament el conseller de Salut, Manel Balcells, va admetre el diagnòstic de MC i va qualificar ell mateix d'"inacceptables" les llistes d'espera que hi ha i d'"insostenible" la situació de l'atenció primària.
Però va assegurar que treballava per posar-hi remei i va anunciar que els 1.000 milions del fons covid del 2022 l'any que ve passaran a ser una partida estructural del sistema de salut.
Aquest diumenge Balcells ha afirmat a Berga que espera que els convenis del Siscat i l'ICS que s'estan negociant incloguin augments de sou als professionals sanitaris i això permeti evitar la vaga.
Vaga de guàrdies a Mataró
El dia abans de la presentació de signatures al Parlament ja va començar una primera vaga de metges a l'Hospital de Mataró, en concret una "vaga de guàrdies".
Uns 80 metges es van negar a fer més hores de guàrdia voluntàries si no es millorava el preu de les hores extres i també les condicions dels descansos.
Es va desconvocar dos dies després quan van arribar a un acord per "aturar temporalment" la vaga de guàrdies, un acord que incloïa un augment de l'hora extra i un calendari de negociacions.
La covid, la grip i la bronquiolitis pressionen el sistema
Les mobilitzacions s'han anunciat en un moment en què tant l'atenció primària com les UCI estan vivint un augment de casos de covid, de grip i sobretot de bronquiolitis infantil.
Ho va admetre aquest diumenge al canal 3/24 la secretària de Salut Pública, Carme Cabezas, que va precisar que els casos d'infeccions respiratòries agudes han augmentat un 14% en una setmana, de 51.522 a 59.258.
Segons Cabezas, són nivells epidèmics "molt alts", superiors al pic que hi va haver el 2019, just abans de la pandèmia, i que això està tenint "una repercussió assistencial molt important".