Els cònjuges divorciats o separats han de tenir la mateixa exempció fiscal si es ven l'habitatge familiar, encara que ja no hi visquessin en el moment de la transacció.
El Tribunal Suprem equipara el tracte fiscal en l'IRPF dels dos cònjuges en situacions de separació, divorci o nul·litat del matrimoni en què un dels dos abandona l'habitatge.
En una sentència amb data del 5 de maig, el tribunal fixa com a doctrina de jurisprudència que, en cas de venda, el cònjuge que ha abandonat el domicili comú compleix amb els requisits del reglament de l'IRPF i té els mateixos drets que el cònjuge que hi ha continuat vivint.
Rebuig al recurs de l'Advocacia de l'Estat
L'alt tribunal ha rebutjat el recurs presentat per l'Advocacia de l'Estat contra una decisió del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. Va ser un cas en què Hisenda va denegar l'exempció dels guanys per venda de l'habitatge habitual a un dels cònjuges, que va invertir posteriorment en la compra d'un altre immoble perquè havia abandonat el domicili.
La llei preveu una exempció fiscal en l'IRPF quan els guanys obtinguts en la transmissió d'un domicili habitual es reinverteixin en la compra d'un altre habitatge, sempre que en el moment de la venda o en els dos anys anteriors s'hi visqués.
Fins ara, Hisenda interpretava que si un dels cònjuges separats o divorciats ja no hi vivia quan es va vendre o en els dos anys anteriors a l'operació de compravenda, no podia beneficiar-se de l'exempció fiscal.
El reglament de l'IRPF indica que "perquè l'habitatge constitueixi la residència habitual del contribuent ha de ser habitada de manera efectiva i amb caràcter permanent pel mateix contribuent en un termini de 12 mesos, comptats a partir de la data d'adquisició o final de les obres".
En canvi, el Suprem indica que el cònjuge separat judicialment pot continuar beneficiant-se de la deducció, sempre que l'habitatge d'on marxi "hagués estat la seva residència habitual fins a la marxa" i ho continués sent per a l'altre progenitor i els fills comuns.
El domicili s'equipara a una residència habitual
Això implica, segons el tribunal, que el domicili on ja no viu el cònjuge separat s'equipara a una residència habitual, perquè "s'ha vist obligat a abandonar-la per una circumstància que necessàriament impedeix l'ocupació de l'habitatge".
Per tant, si fins al moment de la venda l'habitatge que el cònjuge separat va adquirir totalment o parcialment, l'altre progenitor i els fills hi van continuar vivint, "'s'ha d'entendre que aquest cònjuge gaudia de la residència habitual a l'habitatge" quan es va vendre.