Castellano | Català
Usuario Contraseña
 
Noticia
1px
 
D'on sortiran els pisos de la Sareb que el govern espanyol destinarà a lloguer assequible
18/04/2023

Dels 50.000 habitatges de la Sareb que el govern espanyol vol destinar a lloguer assequible, al voltant de la meitat encara no estan disponibles

3/24


El consell de ministres aprova aquest dimarts el pla per destinar 50.000 habitatges de la Sareb a lloguer assequible. D'aquests habitatges, 35.000 ja estan identificats i 15.000 més es construiran en sòl cedit per l'anomenat "banc dolent".
Els pisos que posarà sobre la taula el govern espanyol encara no estan tots disponibles. Alguns, perquè encara s'han de construir; i d'altres, perquè necessiten que s'hi facin obres d'adequació abans que s'hi pugui anar a viure.

14.000 pisos ja habitats
La Sareb calcula que hi ha al voltant 14.000 habitatges on ja hi viu gent que corresponen al programa d'habitatge de lloguer assequible i social.
Dels que fins ara s'han pogut buidar, 2.151 famílies ja han signat un lloguer social, 2.000 més són famílies vulnerables que viuen en pisos amb un conveni entre la Sareb i les administracions públiques i a 4.000 més hi viuen famílies amb indicis de vulnerabilitat.
Finalment, unes 2.600 estan habitades per famílies no vulnerables que iniciaran un procediment judicial.
Més de 8.000 pisos s'incorporaran al parc públic d'habitatge a Catalunya
El govern espanyol està intensificant el pla de treball amb les administracions públiques per vendre'ls pisos de la Sareb buits i en condicions adequades. D'aquesta manera, 21.000 habitatges s'incorporarien al parc públic, dels quals uns 8.410 a Catalunya.
D'aquests pisos, al voltant del 50% ja estan en condicions per comercialitzar-se. L'altra meitat necessiten que s'hi facin obres d'adequació abans d'obtenir la cèdul·la d'habitabilitat i puguin entrar-hi a viure famílies.

Projecte Viena: 15.000 habitatges en sòl de la Sareb
D'altra banda, la Sareb ha identificat 112 sòls a ciutats mitjanes i els ha cedit a promotors privats perquè hi facin 10.000 habitatges de lloguer social.
Catalunya és un dels territoris de l'estat on hi ha més d'aquests terrenys on construir-hi. El projecte és que els habitatges es construeixin amb un model de col·laboració pública-privada.
D'altra banda, la Sareb compta amb més sòl, tot i que no els ha quantificat, i confia que s'hi podrien arribar a construir 5.000 habitatges més fins a arribar als 15.000.
Podem, a favor de la mesura encara que sigui "electoralisme"
El pla, que va anunciar Pedro Sánchez aquest dissabte en un míting a València, forma part del compromís de l'executiu espanyol d'impulsar 100.000 habitatges a lloguer assequible.
Des de principis de legislatura, Unides Podem ha reclamat en diverses ocasions al PSOE que tots els habitatges de la Sareb passin a formar part del parc públic de lloguer.
La secretària general de Podem i ministra de Drets Socials, Ione Belarra, ha assegurat aquest dilluns que el pla que aprovarà el consell de ministres "respon perfectament" a les demandes de la formació lila i que tant li fa si responen a un interès electoralista de Sánchez.
"A mi, sincerament, m'és igual si és per electoralisme o per un altre motiu, però el que és fonamental és que, d'una vegada per totes, després de tota la legislatura negociant, tenim llei d'habitatge i la mobilització dels habitatges de la Sareb", ha declarat Belarra en una entrevista a RNE.
Més de 46.500 pisos heretats dels bancs
La Sareb, l'anomenat "banc dolent, es va crear a finals de 2012 per pair el llegat immobiliari de la bombolla que va esclatar l'any 2008.
En els primers anys de vida, va comprar als bancs rescatats prop de 200.000 actius problemàtics, pels quals va pagar 50.781 milions d'euros. Actualment, la Sareb té més de 46.500 pisos adquirits a entitats financeres.
D'aquests, a Catalunya n'hi ha uns 13.500, repartits per tot el territori, especialment a la demarcació de Barcelona. En proporció, però, n'hi ha pocs a la ciutat de Barcelona, un dels punts on el mercat del lloguer està més tensionat.
La Sareb va néixer amb aportacions dels bancs que no van ser rescatats, excepte el BBVA, però la participació principal va ser sempre de l'estat, que l'any passat va prendre el control total de la societat.


« Volver
39020830 visitas | Un/una usuario/a conectado/a | cargado en  seg.